WB TV

Thinking about the images

Harun Farocki, EMPATIA – Loop 2016

Sin categoría

 

Harun Farocki, EMPATIA

5590603--644x362

Exposició al voltant de Harun Farocki a la Fundació Antoni Tàpies, en del marc del Loop 2016.

Comisariada per Carles Guerra, director de la Fundació Tàpies I la viuda de Harun Farocki, Antje Ehmann.

Harun Farocki (Novy Jicín, 1944 – Berlín, 2014), es un dels referents mes important dins de la segona meitat del segle XX en els camps de la crítica, el cinema, l’art i l’activisme.

La Fundació Antoni Tàpies, en col·laboració amb l’IVAM, Institut Valencià d’Art Modern, la Fundació Tapies presenta la segona part d’una exposició que revisa les primeres pel·lícules militants de Farocki de la dècada de 1960 , i les vídeo instal·lacions que va produir a partir de 1995.

A diferencia de l’IVAM, on la exposició es centra en les investigacions de Farocki en torn la imatge de vigilància, la imatge operativa I les tecnologies de la visió,.. La exposició, analitza les formes de treball dels models tradicionals de producció, així com les exigències de producció capitalista.

 

A partir de la idea d’empatia, que inspira un dels seus propis textos i en el que Harun Farocki reflexiona sobre aquesta paraula, en tant en quant, considerava que era una paraula que el món de l’entreteniment I del cinema s’havia apropiat; Harun, fa una crida a la  reapropiació d’aquesta paraula en forma d’un altre tipus d’empatia; on les imatges fetes de paciència, amb la absència de perjudicis, sense interferència o manipulació, és una prova viva d’aquesta qualitat empàtica, alliberada del “drama” de la ficció. I en el seu cas concret, en relació directe amb el procés de producció del treballador i els procesos de treball.

 

Obres destacades de la exposició:

 L1001203 

Fotografia de Marcel Pedragosa

 

Gegen musik / Contra-música) – 2004

Es l’obra audiovisual de l’exposició que representa millor el concepte d’EMPATIA que defensa Harun Farocki. La vídeo instal·lació es basa en una doble pantalla on veiem imatges de films de ficció, L’home I la càmera (1929) de Dziga Vèrtov(1927) o Metrópolis de Fritz Lang de .., en contraposició a imatges filmades de forma totalment automàtica I robotitzada per càmeres de vídeo vigilància; I on es fa una reflexió entorn a com el cinema s’ha apoderat de la EMPATIA: “Lo quotidià se dramatitza per a que la gent pagui per veure’l”, “pendre una imatge es crear-la”, son alguns dels conceptes que Harun Farocki explora en aquesta instal·lació, a més d’altres idees com “la immovilitat” com un estigma en el sistema de producció capitalista.

 

Harun Farocki Arbeiter verlassendie Fabrik / Treballadors sortint de la fàbrica Durant 11 dècades – 2006

L1001205

Fototografia de Marcel Pedragosa

 

Instal·lació de 11 monitors antics (anys 80’) posats en renglera amb una temàtica en comú, “La sortida dels obrers de la fàbrica”, començant de manera cronològica amb “La sortida dels obrers la fàbrica” dels Lumière (primera filmació de la història) , apreciem anuncis i films que emeten els moments de sortida d’una fàbrica I en els que, de manera cronològica apreciem, des del naixement del cinema fins els inicis del segle XXI I passant per Dancer in the Dark de Lars Von Trier,Intolerancia de D.W. Griffith, Tiempos Modernos de Chaplin o Desierto Rojo d’Antonioni o peses audiovisuals que tracten aquesta temàtica. Cal destacar com s’entrellaçen peces documentals i de ficció de manera aleatòria.

 

 

per Mateo Ramírez Louit

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *